L'Ajuntament acorda que aquesta resolució es comuniqui al senyor governador, per tal que aquest obri un crèdit de dotze mil rals amb càrrec al capítol onzè del pressupost, amb la qual cosa s'afrontava aquesta despesa. Assenyalen tot seguit la redacció d'aquesta comunicació: "La Corporació, en l'acord d'avui, ha decidit impetrar autorització de V.S. per adquirir una nova comparsa de nans que substitueixi a la que ja es posseix, i que és inservible, la qual precediex l'Ajuntament amb els Gegants i els Negrets a les grans festivitats a què assisteix en representació de la ciutat. El respecte als antics costums ha obligat l'Ajuntament a votar aquesta despesa, el cost màxim de la qual serà de dotze mil rals. Aquesta quantitat, comptant amb el vostre beneplàcit, podrà satisfer els imprevistos.". La quantitat indicada fou insuficient, ja que fou necessari acomplir un suplement de crèdit per als vestits. Així, doncs, durant la sessió del vint-i-set de desembre es resol satisfer "a Domènec Mallol cinc-cents noranta-vuit rals per les despeses que la comissió del ram disposà per al complement dels vestits de la comparsa dels nans".

És l'onze de gener de 1865. La campana Fructuosa anunciava l'arribada de l'arquebisbe Fleix i Solans. En formar-se la comitiva, els nans es col.loquen al capdavant, contravenint així el costum establert de situar-se sempre darrera dels gegants, com a conjunt inseparable i indivisible.

En aquesta ocasió, però, es tracta d'una comparsa prou presentable, que és l'orgull de la ciutat. I per aquest motiu li és concedit l'honor d'obrir la marxa al nodrit i brillant acompanyament del nou prelat de l'arxidiòcesi tarragonina. Tot plegat, quda ben clarament palès en l'ordre de l'alcaldia que expressa el següent: "la luxosa comparsa de nans precedirà el seguici, la qual comparsa ha estat recentment adquirida. A continuació seguiran els timbalers, els Negrets, els Gegants de la municipalitst i la colla dels Xiquets de Valls, que durant el recorregut enlairarà agoserades torres".

El "Diari de Tarragona" manifesta la bona impressió que causaren els nans, en expressar que es tractava d'una "comparsa que en aparèixer cridà l'atenció i aixecà l'entusisme dels més menuts i dels més grans; vesteixen apropiadament. Són sis parelles: dos negrets, dos arlequins, dos pagesos, dos caracteritzats amb perruques, dos del dia i dos andalusos. L'Ajuntament ha efectuat una bona adqusició i podran figurar a les festes a causa de la riquesa dels seus vestits". La nota anterior, aparentment, sembla fer entendre que forn dotze els nans adquirits a Barcelona, exclós el Capità de la comparsa. De moment, això va ser el que es feu entendre; fins que, efectuada una pacient cerca de documents i diaris locals, es pogué resoldre l'equívoc, cosa que constitueix una dada d'interés per a la nostra història costumbrista.

Cal que tinguem en compte que, anterirment, el mateix diari havia publicat la següent gasetilla: "Les tretze noves testes adquirides pel nostre Ajuntament, destinades a la comparsa caricaturesca dels nans, són excel.lents per la seva adequació i la seva execució. D'aconseguits que són, no se'ls pot demanar més als vestits". Aquesta nota demostra que al comparsa sortí íntegra l'onze de gener de 1865 i que el nan Capità dóna la marxa amb la mateixa autoritat amb que el veiem desfilar des dels dies venturosos de la nostra infantesa.

Com diem, els nans constitueixen una obra d'art acabada que, segons els vells octogenaris tarragonins representen una col.lecció de caricatures de persones conegudíssimes de la població. Encara que això suposi discrepar de la gasetilla publicada al respecte pel Diari de Tarragona, direm que, segons la nostra opinió, representen dos arlequins, dos negres de la Guinea espanyola (actualment Guinea Equatorial), dos pagesos catalns, dos andalusos, el metge y la senyora i dos nobles.

Per les dades que hem pogut trobar a l'arxiu de l'Ajuntament, queda ben documentat que els gegants i els negrets són obra de bon gust artístic de Bernard Verderol. Tot i això, no podem afirmar el mateix amb rotunditat pel que fa als nans. És una creença generalitzada entre els nostres convilatans, malgrat la incertesa de la prova documental, que el conegut escultor és també l'autor de la comparsa dels nans.