S'ignora si el municipi de Tarragona tenia nans l'any 1843; atès que, l'u de desembre d'aquell any, una vegada reunides les autoritats, les corporacions i els convidats a les Cases Consistorials d'una banda i, de l'latre, un cop lliurat el Penó Reial, el qual "ha de ser hissat per S.M. la Reina constitucional Isabel II ...", surten amb l'Ajuntament, precedits dels gegants; els timbalers, les dances del país i les músiques militars amb la finalitat de verificar el solemne acte de la Proclamació. Aquest acte es dugué a terme amb totes les solemnitats i el cerimonial habituals.

La primera cita amb què comptem dels nans és de l'any 1844. El motiu fou la visita a Tarragona de Sa Majestat la Reina M. Cristina de Borbó. En aquesta cita s'hi llegeix que "l'entrada de Sa Majestat serà precedida de les dances del país amb l'ordre següent: els gegants, els Nans, els Valencians, les Gitanes i la Moixiganga. A continuació, hi figuraran els Comissionats de les Corporacions i l'Ajuntament precedit dels clarins, els timbals i els macers". El 1860 aquesta comparsa, possiblement estava malmesa, donat que no assistí a l'arribada del general Prim l'onze d'octubre d'aquell any. En el programa dels actes a què acabem de fer esment s'hi llegeix que la cpmitiva serà formada per "les torres, els timbalers, els gegants, les dances del país i les diverses comparses que s'estan organitzant ..."

El 1862 s'intenta adquirir una comparsa de nans perquè estigui disponible per a les festes de Santa Tecla. A l'acta de la sessió municipal del dotze de setembre de 1862 consta l'acord que segueix:

"El Sr. President ha manifestat que la Junta directiva de les festes que s'han de celebrar en aquesta capital amb motiu dels dies de la seva Patrona, havia acordat, entre d'altres coses, llogar una comparsa de nans. Com que no s'havia pogut trobar, s'havia decidit adquirir-los en propietat. Així, s'ordenà de construir-los a Barcelona i, donat que els artistes d'aquesta ciutat no s'havien compromès a acabar-los abans de la Festa Major, l'Ajuntament ha acordat adquirir vuit nans per vuit-cents rals, sense comptar les despeses del viatge i el transport."

El dia vint-i-dos de setembre apareix en públic aquesta nova comparsa, elogiada pel periòdic de la ciutat i que transcrivim a continuació: "Quant als nans, la rialla contínua que els acompanyava era el clar testimoniatge de l'efecte causat". Aquests nans tingueren una curta vida, ja que el 1864 la Corporació municipañ s'ocupà d'adquirir una nova col.lecció de nans amb l'objectiu d'estrenar-los durant l'entrada de l'Arquebisbe Metropolità.

Francesc Fleix i Solans, bisbe de l'Havana i ex-canonge de Tarragona, havia estat nomenat arquebisbe de Tarragona i calia oferir-li una grandiosa benvinguda. Per aquest motiu, el setembre de 1864 els regidors Joaquim de Canals i Josep Boada reberen l'encàrrec per part de l'Ajuntament d'adquirir un luxós conjunt de nans, que estiguessin preparats a l'arribada del nou prelat. En l'acord consistorial s'hi llegeix:

"Ha estat acordat comissionar els senyors Canals i Boada perquè adquireixin una comparsa de dotze nans que substitueixi als que actualment té la municipalitat, donat el seu estat deteriorat. Es creu convenient que els nans estiguin a disposició de l'Ajuntament quan arribi el nou prelat, en la rebuda del qual els nans precediran l'Ajuntament amb els Gegants i els Negrets".

A la sesió del sis de desembre s'escriví: "els senyors Canals i Boada han fet saber que, en compliment de l'encàrrec que els havia estat conferit el passat mes de setembre, ja tenien arranjada una comparsa de nans de cartró; els quals estaven vestits adequadament. El cost seria d'entre dotze i onze mil rals, el qual cost quedaria detallat en els comptes presentats pels artistes. Convenia, també, afrontar les despeses d'embalatge i transport dels susdits nans des de Barcelona a Tarragona".