Gegants i nans! Aquest és un dels elements que gaudeix de gran popularitat i simpatia. Són tan grans la simpatia i la popularitat esmentades, que si no sortissin els nans semblaria que la festa és incompleta.. Aquest meritori conjunt de caricatures alegra els més joves i, amb la seva participació, la ciutat, la qual contempal bocabadada i emocionada com la seva descendència es multiplica indefinidament, tot aportant nous elements de vida pròspera i fecunda ... Quin goig fa de veure'ls ... són els primers anys de la vida de la infantesa reproduïts constantment. Ens fan pensar en dies d'oci, feliços, passejant per carrers i places o veient desfilar la comparsa, perquè no tots els nens gosaven intervenir-hi. A d'altres, els pares no els ho permetien. Veient córrer aquests nois d'ara, creiem que som nosaltres mateixos, perquè nosaltres els forem, aquests nois. Quants anys!, quantes aventures, quantes amargors, quants desenganys, quantes lluites des de que abandonàrem la infantesa!

Els nans! Així es cridava fa quaranta anys enmig del xivarri del carrer. També ara es crida així ... I com antany, en desfilar pels carrers, l'obrer deixa el treball; el comerciant, la botiga; l'advocat, el despatx; el metge interromp una consulta i tothom s'aboca a les portes i els balcons. Una munió de xiquets passa anunciant alegrement les festes, que no serien completes si els nans deixessin de sortir.

A Catalunya, hem de buscar els nans en temps molt moderns, per no dir que cal cercar-los en l'actualitat.

A València, ja el 1416, formaven darrera els vuit gegants. Els sis nans, acompanyats de la mnúsica del país, ballen allà on hom ho demana.

L'historiador costumista Joan Amades, fent honor i justícia a la magnífica comparsa de nans de la ciutat de Tarragona, escriu que "Aquesta ciutat posseeix la comparsa de nans que formen el conjunt més harmònic i vistós de Catalunya. Cada parella guarda una bona relació d'indumentària i àdhuc un cert caràcter en el seu aspecte total".

Convé assenyalar, doncs, d'acord amb els escriptors dedicats als estudis folklòrics, que els nans són moderníssims i que es poden trobar en molts pobles catalans. Afegeix Amades que únicament té coneixement dels nans de Niça, a l'estranger, i que a Espanya són famosos els nans de Saragossa i els anomenats "gitanillos" de Burgos.

A Tarragona, no aparèixen nans en les desfilades de les festes tradicionals fins mitjans del segle XIX. Les dades de que disposem permeten assegurar que no n'hi havia el 1833 ja que, en les festes del Jurament de la futura reina d'Espanya com a hereva del regne, Isabel II; en sortir els gegants i les dances a recòrrer els carrers també ho haurien fet els nans si haguessins existit.